Les desigualtats socials, desigualtats educatives

#espaieditorial  El passat dijous dia 7 de setembre vam organitzar, juntament amb el Diari de l’Educació, el debat Desigualtats Socials, Desigualtats Educatives. Hem cregut oportú compartir el video que va gravar el mitjà i també l’article que n’han fet. 

 

 

 

El dijous passat l’Espai Contrabandos va organitzar, juntament amb el Diari de l’Educació, el debat Desigualtats Socials, Desigualtats Educatives amb la presència del doctor en educació social i director de CLACSO –Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales- Pablo Gentili; l’economista i directora de la Social Business City Barcelona, Paula Veciana; el professor de Sociologia de l’Educació a la Universitat de Vic, Jordi Collet, i la mestra de l’escola Calderón, Victòria Campi.

La conversa va aprofundir en com es desigualtats socials impacten en els espais educatius, i es va discutir sobre si la comunitat docent ha de poder revertir-les. En una anàlisi que anava des de l’àmbit global al local, Gentili va compartir l’experiència llatinoamericana, la “regió més desigual i injusta del món”.

Gentili, argentí d’origen i resident a Brasil, explicava com els successius governs neoliberals han generat a l’Amèrica Llatina diferències socials “insalvables”. Però quan es va generar la “dinamització econòmica llatinoamericana”, afirmava, “ni l’esquerra ni la dreta van deslligar-se de la idea que la inversió en educació portaria a la igualtat i aquesta a una integració econòmica i social”, cosa de la qual Gentili discrepa.

El secretari executiu de CLACSO va defensar que el resultat d’aquestes política no ha disminuït les escletxes socials: “Els pobres es van convertir en pobres formats; no milloraven en relació als altres, sinó només a ells mateixos”. Així mateix, ha reivindicar l’educació com a oportunitat de trobada en un espai públic per a construir i comprendre, no per a “convertir-se en un potencial agent econòmic”.

Veciana, amb la mirada posada a Catalunya, exposava una de les la paradoxes acadèmiques a la crisi, durant la qual, si bé ha disminuit l’abandonament escolar per la impossibilitat de trobar una feina remunerada, també s’ha dificultar l’accés a les universitats degut a l’augment de taxes. Amb tot, defensava el paper de l’educació com a element “protector de la pobresa, ja que menys del 10% d’universitaris són pobres”.

Llegiu-ne més.

Fotografia de destacat: Anztowa

 

Deixa un comentari