recomanacions: El maestro ignorante

maestro ignorante

“Instruir pot significar dues coses totalment oposades: confirmar una incapacitat en l’acte que pretén reduir-la o, inversament, forçar una capacitat a reconèixer-se i a desenvolupar-se amb totes les conseqüències. Al primer acte se’n diu embabauament; el segon, emancipació”

L’any 1818, Joseph Jacotot, revolucionari exiliat i professor de literatura francesa a la Universitat de Lovaina, sembrà el pànic a l’Europa sàvia. No el va satisfer ensenyar francès a estudiants flamenques sense donar mai una lliçó, i començà a ensenyar allò que ell ignorava i a proclamar la paraula d’ordre de l’emancipació intel·lectual: totes les persones són intel·ligents. Es pot aprendre sola, sense mestra que expliqui, i un pare de família pobra i ingorant pot fer-se instructor dels seus fills. La instrucció és com la llibertat: no es pot donar, es pren.

Jacques Rancière (deixeble avantatjat de Deleuze) ens porta, de la mà de Jacotot, a un fascinant viatge filosòfic que fa tremolar els fonaments de l’educació escolaritzada occidental. És una qüestió de filosofia: es tracta de saber si el propi acte de rebre la paraula del mestre – la paraula de l’altra – és un testimoni d’igualtat o desigualtat. És una qüestió de política: es tracta de saber si un sistema d’ensenyament té com a pressupòsit una desigualtat a “reduir” o una igualtat a verificar.

Publicat per LAERTES l’any 2010 (2a edició). 16e.