Fremir de por o d’emoció amb Montserrat Abelló

#recomanat La poeta Montserrat Abelló va publicar Més enllà del parlar concís als seus 96 anys (Denes editorial, 2014). Una obra que arriba després que sortís el volum Al cor de les paraules, amb mitja dotzena de títols de la poeta nascuda a Tarragona, i un darrer llibre inèdit, Indicis d’altres moments.

El prologuista Oriol Izquierdo s’atreveix a descriure l’essència d’aquest llibre. Abelló sorprèn per la capacitat “d’admetre cansament i perplexitat, la irremissible buidor a les mans”. I alhora: “Sorprèn, i ens emociona, la valentia amb què aborda les veritats esquives. Amb què accepta la solitud, que la fa més forta. Amb què escolta el silenci i es meravella, més enllà dels noranta anys, dels moments irrepetibles”.

A remarcar, hem fet una tria que busca un sentit, ans també és plena d’atzar. El poema “Tinc la raó clavada al cos” (p.15) obre l’horitzó poètic amb la pregunta:

Per què quin altre designi,

quin do és el que es troba

latent dins de nosaltres,

que ens permet navegar

més enllà del parlar concís

i ens obre inusitades portes

vers aquesta llibertat

que se’ns escapa, irreal,

llunyana,

que potser no

és sinó

un miratge?

Com indica Oriol Izquierdo, ‘fremir’ és emprat per Abelló en diversos punts del poemari (Em fremeix l’ànim, p. 35):

 

Em fremeix l’ànim

l’esperança de dies

esplèndids que

m’esperen;

ara que sento

el batec del temps entre

els dits i dins les mans.

I veig com creix el poema

des del fons

de la paraula      viva.

Un verb associat a estremir de por, però també d’emoció, de goig i gaudi. De vers a vers, por i emoció, blanc i negre, llum i nit.

Més enllà del parlar concís està dins la col·lecció de Poesia edicions de guerra d’editorial Denes.

 

Montserrat Abelló, una dona coratjosa, coneixedora de l’exili, a qui el 2008 se li atorgà El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ens va deixar el 2014. Però no ens va deixer el seu parlar concís.