El Honor de Dios de Lidia Falcón, una novel·la política per a l’estiu del 2017

#recomanat d’@Ann_Alfabet

 

El Honor de Dios, una novel·la basada en l’assassinat de Lasa i Zabala i el terrorisme d’estat. Tants anys després, tantes il·lusions perdudes… novel·les com aquesta són un contrapunt del relat típic, tòpic i tergiversat de la transició espanyola, de la dictadura franquista al règim del 78. És una novel·la llarga, de més de 500 pàgines, però que es fa curta, per ben escrita, directa i clara.

La transició espanyola, s’ha explicat, i re-explicat amb una tècnica de conte de princeses i sèries televisives on surten tots els actors que cal. Aquesta narració de la Lidia Falcón, extremadament documentada, ens mostra una nova visió, un altre punt de vista. El títol també hagués pogut ser: “Les vergonyes de la transició espanyola” o “Els crims dels governants del partit socialista”.

Crec que hi ha un tema de fons que ens permet comprendre moltes de les escenes i anècdotes que s’hi expliquen. Es tracta del pacte secret i múltiple que va configurar i determinar el nou període polític després del franquisme, l’acord entre el partit socialista (PSOE), amb la internacional socialista, la banca alemanya, el mercat comú, el fons monetari internacional, i la CIA, on es va definir el territori espanyol com la finca turística per a les classes mitjanes europees a condició de desmuntar la producció agrària i ramadera i tota la indústria metal·lúrgica. Així no hi hauria competència per a la indústria alemanya ni pels agricultors i ramaders francesos. Si el PSOE acceptava això i desmuntava la indústria, podria minimitzar el paper de la classe obrera i del partit comunista. L’impuls i la força expressada en els darrers anys del franquisme per les classes treballadores es podria substituir per una gestió-ocupació de les noves institucions per part d’una nova classe política que es podria beneficiar personalment i econòmica de la nova situació i darrera i davant dels hotels i apartaments es podria muntar una bombolla immobiliària i financera que les cúpules d’oligarques del vell règim compartirien amb els nous polítics. Hi hauria pasta per a tots!!!. El PSOE va acceptar aquest paper i sense cap escrúpol va muntar, des de l’Estat, els mecanismes de persecució i assassinat. Va desmantellar la metal·lúrgia i els alts forns i va crear una banda de terroristes dins de les pròpies estructures de l’estat: els GAL.

L’altre encert de la novel·la és la construcció d’escenes, entrevistes, reunions, sopars o trobades dels personatges que les lectores coneixem. Expressen els comportaments, dins de la bombolla, de l’opulència i el malbaratament. Es veu la transformació d’uns comportaments i una ètica en l’esnobisme i la prepotència dels que es consideren déus per damunt de les altres persones.

Estem doncs davant d’una obra que és un exercici al voltant de la crítica al “sentit comú” o a la doxa (grega). Els relats dominants sobre la transició espanyola, s’han reescrit, amb un sistema de valors, en unes conductes, en uns sentiments i unes creences que ens creen una autosatisfacció en tots els terrenys: en l’èxit de l’acció, en la felicitat de l’esperit i en la precisió del judici. Tot això tremola i s’enfonsa amb l’hàbil narració de la Lidia Falcón.

El contrast entre somni i realitat és alliberador, si a més a més de creure en el somni observem la realitat, si confrontem somni i realitat, i si treballem per realitzat els somnis. El Honor de Dios és una història viscuda, documentada i amena on la realitat supera la ficció i va més enllà.

 

recolliré dels llavis tots els insults

tiraré a terra parets i murs

diré als criminals:

ha arribat la caravana del somriure…

promouré que homes i dones es coneguin

caminaré!

pensaré!

llegiré!

 

Deixa un comentari