Conèixer “l’altre” per dominar-lo

#recomanat Racisme, homofòbia, masclisme, antisemitisme, islamofòbia són “diferents productes d’aplicació d’esquemes molt primitius de reconeixement negatiu de l’altre, que s’apliquen o no sobre uns grups o uns altres segons els “interessos” canviants de les classes, grups, gèneres o ètnies dominants”. Racisme en relació a poder. El filòsof Santi Alba Rico inclou en el seu llibre Islamofòbia. Nosotros, los otros, el miedo (Icaria editorial, 2015) definicions com aquesta, de conceptes que només ell sap presentar amb tanta precisió i matisos.

 

L’assaig d’Alba Rico parteix d’una tesi fonamental, que reposa sobre l’obra d’Edward Said, a qui cita en nombroses ocasions. Com construir l’altre “destruible”? Said deia que hi havia moltes formes de dominar els altres: matar-los, empresonar-los, envair-los…o conèixer-los. És aquí on Alb Rico analitza els diversos mecanismes de coneixement excloent, hereus d’un colonialisme no tan superat com alguns diuen, i no tant llunyà com alguns es pensen.

 

El coneixement excloent comença per tractar l’altre com a una unitat. Només cal fixar-se com els mitjans de comunicació utilitzen la paraula “islam” per englobar el tot, encaixar dins d’una matixa categoria 1.400 milions de persones que viuen en 54 països de quatre continents diferents, diu Alba Rico. El pas següent és definir la unitat com a negativa i, finalment, com a inassimilable.

 

El llibre d’Alba Rico clarifica els engranatges excloents que operen entre grups socials i ho fa sense subterfugis ni ambigüitats. No es tracta, com diu l’autor, d’aprovar ni negar que l’Estat Islàmic decapita. “Reconèixer-ho, denunciar-ho i combatre-ho, com fan tants musulmans sobre el terreny no és islamofòbia”. La islamofòbia comença amb titulars com el que cita d’El Mundo (21 d’agost de 2014): “L’execució de James Foley fa prendre consciència a Occident d’una amenaça provinent de l’islam, com no se’n recordava una altra des de l’11S”. Titulars que desinformen, intoxiquen i, el més perillós, contribueixen a la creació d’arguments legitimadors de la violència.