Otro mundo

#recomanat @Ann_Alfabet

Otro mundo, El Viejo Topo

 

L’aire porta un crit o l’ombra

d’una cançó perduda. El vell, sentint-ho,

endevina el seu lloc. La vida passa.

L’home calla i s’inicia

al misteri de ser encara un home

I somriu. (Joan Fuster)

 

Otro mundo d’Alfons Cervera és un diàleg en forma de relat entre l’autor i el pare. Un garbell de relats seguits, vius, encesos i plens de emoció. El pare ha mort i encara que potser els morts no serveixen ja per a res, l’autor s’endinsa en una bella defensa del record, de la memòria i de la capacitat de l’escriptura per completar amb veritats i imaginacions tot allò que som capaços de comunicar-nos.

La comunicació amb el pare reviu i rememora la situació de por, dol i silenci que es va viure a la postguerra civil espanyola. Silenci que amaga dotze anys de presó. Pors i silencis que no són sinó altres formes de morir. Dols i silencis que obliden i esborren les penes i tot aquell dolor que suposa la victòria.

Es tracta d’una aferrissada defensa de l’escrit i la paraula, de la llibertat i de la creativitat de la tasca de escriure, de contar, de compartir, de viure i reviure i de fer-ho amb les persones del voltant, les estimades i de lluny també estimades.

No es tracta d’una narració de dol i capitulació sinó de dol, afecte, lluita, amor i esperança i també un homenatge ferm a un pare a una generació que va patir silenciada, i callada però no vençuda.“Escric per treure la por a allò que recorde de la teva vida.”

En els crits, en les cançons i en les paraules ben escrites, com les de l’Alfons Cervera endevinem el nostre lloc, de vegades callem, de vegades parlem però sempre amb un somriure.