Pelos y hogares

Pelos y Hogares és un poemari trans editat per Editorial Bauma i Segadors amb la col·laboració d’autoedicions Bollo Books. Poesia en trànsit, et convida a sentir i a pensar sobre el cos, el gènere, la ruptura, la memòria, els afectes, la política i l’amor des d’una experiència pròpia de transició.

Neix del poeta Bruno Cimiano, i també d’un procés creatiu col·lectiu i afectiu que posa al centre la necessitat de les  xarxes de suport per a poder ser, crear, existir. Il·lustrat per Itziar Torres i Larito M. Pascual, compta amb tres pròlegs, de les artistes Ana G. Aupí, Lia Gracía aka La Novia Sirena, i Princesa Inca, corregit per Sal Peiró.

Què seria del món sense l’escriptura que brolla del cos en transició? Podríem imaginar un món? Entre metàfores, històries viscudes, així com una infinitat d’imaginacions, l’autor inicia un cicle d’escriptura trans * figurada que disloca normativitats literàries i estètiques plasmada al paper. Escriure amb les pròpies mans suposa un acte polític que fa de les escriptures trans * una possibilitat de fugida, una auto-etnografia i arxiu.

Durant molt de temps en la història del cos, l’escriptura ha estat limitada a cànons travessats per un sistema cisnormativo que ha invisibilitzat a les identitats trans *. No obstant això, com ens comparteix l’autor, el risc es pren i les lletres fan una espiral: temps, forma, i contingut. Traducció: la vida mateixa. »(Lia García, La Núvia Sirena)

Una invitació a sentir i pensar l’experiència trans des d’un altre lloc i amb l’inigualable llenguatge sensible de la poesia: aquell que no passa per la teoria, ni pel discurs, ni tan sols per l’estadística.