Quatre activistes fan la seva tria per un #SantJordiCrític

#Crític

Mar Carrera / @carrera_mar

Per Sant Jordi, ens agrada fer experiments relacionats amb els llibres i les lluites. A l’Espai Contrabandos tenim una dèria: no ens considerem solament llibreteres o editores, sinó també activistes culturals. Per aquest motiu hem decidit escollir quatre activistes o militants de diferents àmbits, el transfeminisme, l’ecologisme, l’anticapitalisme o pel dret a un habitatge digne, i els hem demanat que escullin i recomanin un llibre a les nostres lectores. Llibres nous, llibres antics, d’assaig o de ficció. A veure si descobriu quin barret d’activisme llueix cada persona!

Lucía Egaña: Angela Davis i els maputxes

Lucía Egaña és activista dins i fora de l’acadèmia. Ha escrit ‘Enciclopedia del amor en los tiempos del porno’ (Cuarto Propio, 2014) o ha creat el documental ‘Mi sexualidad es una creación artística’. Actualment forma part del claustre responsable de la direcció acadèmica del Programa d’Estudis Independents del MACBA. Membre de diferents col·lectius, treballa sobre la representació, la postpornografia, la tecnologia, el ‘software’ lliure i l’error. En arribar a la llibreria, fa una mirada global i tria la panoràmica de textos de la pensadora Angela Davis: ‘Una historia de la conciencia. Ensayos escogidos’ (Oriente y Mediterráneo – Biblioteca Afro Americana de Madrid). El llibre, ressenyat prèviament a Llibres de Contraban, és una compilació de 40 anys de textos d’Angela Davis, “una autora feminista clàssica que ha anat molt més enllà del subjecte dona en majúscules”. S’hi parla del racisme, però també de moltes altres opressions i no tan sols per ser dones.

Mentre descriu ‘Una historia de la conciencia’, Egaña recorda que va tenir la sort de veure parlar Davis l’any passat a Xile. En aquell país, l’activista dóna nom a una població ocupada comunitàriament als anys setanta. La tria va ser curiosa: coincidint amb una visita de Davis al país, l’assemblea local es dirimia entre escollir Martin Luther King o Angela Davis per denominar la nova població. L’activista recorda: “Com a l’assemblea hi havia més d’un 50% de dones, es va triar la segona opció”. Davis també va fer un acte a la localitat, i, si bé és cert que va venir des dels EUA per a un acte acadèmic, la resta del temps es va dedicar a reunir-se i conèixer molts col·lectius: els pobladors, les feministes joves, els grups d’avortament, antiespecistes… “És una persona molt preocupada pels moviments socials”, confirma Egaña. El motiu de la visita era donar a conèixer el racisme als EUA, però Davis hi incloïa referències a una qüestió local com el conflicte maputxe.

Anna Gabriel: dignitat popular rere les tanques

Anna Gabriel arriba al vespre a la llibreria i ho fa acompanyada. L’educadora social, professora de dret i parlamentària per la CUP des del 2015 fa una repassada resolutiva per l’Espai i escull ‘Cuba en vallas. El imaginario de la Revolución Cubana a través de sus vallas políticas’ (Pol·len Edicions). Per què aquest llibre entre els milers de les lleixes? El primer que li surt dir a l’Anna és dir “gràcies” per aquest recull de 500 imatges que permeten viatjar a la Revolució Cubana. Fotografies de tanques propagandístiques cubanes que recorren fites històriques, herois de la Revolució, objectius assolits, però també les problemàtiques que afectaven el règim dècada a dècada (el bloqueig dels EUA, els esforços agrícoles, les fites educatives). L’autor, Alfons González Quesada, ha recopilat imatges de tanques i murals que ha recollit en successius viatges i sobretot a partir de la digitalització del fons de l’Editora del Partit Comunista cubà. Una recopilació d’aquest patrimoni gràfic, amb dimensió artística i comunicativa, que Gabriel considera “exhaustiva i sistemàtica”.

Gabriel creu que el volum va dirigit a dos públics ben definits. El primer l’afirma en primera personal del plural. “Per a les que som conscients que la Revolució Cubana ha estat un dels exemples de dignitat popular més impressionants, el llibre és un regal, i una mena de tribut a Fidel en l’any de la seva mort”. I el segon públic, menys convençut: “Per a les que no els fascina especialment Cuba, o les que hi mantenen una distància, que es quedin a la tanca. Però ni que siguin només les tanques, ja valen la pena”. Perquè Gabriel, que coneix què és l’activisme de carrer, posa èmfasi en el simbolisme: “Darrere les tanques, darrere els murals i la cartelleria hi ha un poble; hi ha la tenacitat de qui va resistir a tots els embats, i l’enginy fet propaganda i el caràcter alegre fet eslògan”. Conclou que aquest llibre “aixopluga totes les tanques i permet guardar-les, sense que ja res ni ningú les pugui malmetre”.

Toni Lodeiro: de sirenes i masculinitats

Toni Lodeiro, que viu als afores de Barcelona, baixa expressament a la llibreria per l’encàrrec que li hem fet, que li ha fet molta il·lusió. Lodeiro és membre de la revista ‘Opcions‘, autor del llibre ‘Consumir menos, vivir mejor’ i col·labora en l’Estratègia d’Impuls del Consum Responsable 2016-2019 de l’Ajuntament de Barcelona. No dubta i tria ‘Cua de sirena‘ (Bellaterra Edicions), d’Alba Barbé i Sara Carro. És un conte (també disponible en castellà i en eusquera) que qüestiona el binarisme de gènere a partir de la història d’en Roc i el seu desig d’esdevenir sirena. L’instint de Lodeiro el porta a escollir aquest llibre, però decideix escriure’ns els motius un cop arriba a casa: “En el fons, als moviments socials que treballem el feminisme, l’economia solidària, l’ecologisme, la promoció de les llengües i cultures minoritzades ens uneix un objectiu comú: cuidar la vida”, afirma. Es tracta de promoure, assegura parafrasejant l’economista feminista Amaia Orozco, estils d’una “vida que valgui la pena ser viscuda”.
 I ‘Cua de sirena’ sembla seguir aquest objectiu, mostrar que hi ha tantes identitats com criatures al planeta.

Il·lustrat per Joan Turu, el llibre evidencia el potencial dels contes infantils educatius i ho fa sobre la diversitat de vivències de gènere (com explicàvem aquí) i de sexe. És un text en positiu escollit per un activista que reivindica la il·lusió com a eina de lluita: “Cal generar missatges que transmetin il·lusió per al canvi, presentant-lo com un procés plaent i evitar el moralisme, la culpabilització i l’excessiva exigència i autoexigència”. En la tria de Lodeiro hi ha influït ser pare d’una criatura de 8 anys. Aposta per un conte infantil perquè vol fer visible (i reivindicar) la participació dels homes en les tasques de cura, un compromís que creu molt necessari i alhora enriquidor per als homes. “Lluny de viure el compromís com un sacrifici i una pèrdua d’un privilegi —el de l’espai públic—, crec que és molt més intel·ligent i motivador mirar aquest canvi com una oportunitat per accedir a satisfaccions molt profundes”, reflexiona.

Iñaki Garcia: la història en minúscules i els noms en majúscules

Els cognoms que ens van imposar en néixer sovint deixen de ser rellevants. A l’Iñaki Garcia tothom el coneix com l’“Iñaki d’El Lokal”, un espai llibertari i casa d’activismes, a més de llibreria, distribuïdora i magatzem logístic al Raval. En arribar a l’Espai Contrabandos, l’Iñaki saluda efusivament un autor que prepara la sala per presentar la seva primera novel·la: es coneixen de vells activismes. Després, escull dos títols: ‘Catálogo de decisiones y fragilidades‘ (El Lokal), del periodista i guionista Toni Álvaro, i la novel·la ‘No anem sobrats de bona gent‘, de Pere Maruny i Comas (Brau Edicions). El primer és un llibre que l’Iñaki presenta així: “Històries de gent rebel, a vegades sense saber-ho, gent normal i corrent que es va trobar situacions inesperades i va reaccionar d’una manera molt digna”. ‘Catálogo de decisiones y fragilidades’ fa un recopilatori dels noms de persones anònimes lluitadores i les seves accions: des de Concha Carretero Sanz, del 2014, fins a Teófilo del Valle, del 1976, passant per diferents moments dels segles XX i XXI. Per fer-lo, Toni Álvaro ha seguit un procés curiós: la idea va néixer sense pretensió d’esdevenir un llibre, va créixer diàriament al compte de Facebook de l’autor, La Boca d’Or (l’abocador), on Álvaro citava les històries d’aquestes persones corrents, amb vides reals i colpidores. En veure l’èxit que suscitaven, va decidir plasmar al paper un catàleg de vides reals, erosionades contra la realitat injusta i implacable: vides de persones que no han deixat de lluitar, malgrat tot. L’Iñaki podria ser en aquest llibre, per la seva feina incansable contra els desnonaments, la gentrificació, la violència masclista i un llarg etcètera.

La segona elecció de l’Iñaki és precisament la novel·la de l’amic que s’ha trobat per casualitat a la llibreria, ‘No anem sobrats de bona gent’. Confessa no haver-se’l llegit encara, però decideix recomanar també un llibre de ficció amb un títol que és “una gran veritat”, el tema de fons de la novel·la. Pere Maruny escriu la història d’una jove ‘punk’, Mireia Estruch, convertida en mare de família, a qui els serveis de seguretat de l’Estat li tenen preparada una trampa. L’obra tracta del poder amb subtrames històriques entre l’Empordà i el Bages, el segle XIX i el tardofranquisme, amb un tema clau, que l’autor aborda sense maniqueismes i amb autocrítica: la gent que lluita. Lluitadores com els quatre activistes que us hem presentat, que a hores d’ara deveu haver desistit de situar sota cap barret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *