Vuit lectures feministes pel 8 de març

8 març recomanacions

Lectures feministes per al dia a dia i per a totes les edats

Aida Iglesias De Prada, Espai Contrabandos

T’imagines que a la teva bebè li dius “quina nàpia més tendre” o “posa-li mitjons que té les llesques fredes”, sona estrany, oi? En canvi és comú dir “patatona” a la vulva. Tot i així és veritat que cada vegada és més comú que les criatures anomenin els genitals com a vulva o penis. Però no és suficient en anomenar la vulva, per exemple, ja que és només un part dels genitals, i hi ha més detalls; seria com si a tot el que està al cap li diguéssim cara, i seria poc precís, ja que no és el mateix tenir menjar a la boca que a un ull. Descobrint el cos, sembrant paraules (Pol·len Edicions) és un conte escrit per Montserrat Catalán, ginecòloga fundadora de la casa de parts Migjorn, un conte on la Bruna pregunta a la seva mare perquè el seu germà “té una vulva diferent”. Un conte que ens convida a anomenar amb alegria, respecte i confiança, la vulva, el clítoris, l’himen, i també el penis, el gland… Un conte senzill, didàctic, pedagògic, revelador i reconciliador amb unes delicades i curoses il·lustracions d’Aina Sallès. A més a més el llibre compta amb un text final de la pròpia autora a on, des de la seva experiència professional, comparteix unes reflexions que poden orientar les persones adultes que volen acompanyar en la lectura a les criatures. En aquest text Monserrat Catalán explica la importància d’anomenar i reconèixer els genitals, ja que en general, amb les criatures amb genitals femenins (independentment del seu futur gènere) iniciem un tracte de no verbalització, un reconeixement no explícit, una no celebració. Conèixer i reconèixer el propi cos, trencar amb els tabús i silencis, pot ser un primer pas per lluitar contra el masclisme i per això volem començar amb aquesta recomanació.

Després venen les princeses, el rosa (tot i que sembli una consigna desfasada està a l’ordre del dia), jugar a ser mama, les casetes, les cuinetes, els personatges passius i salvables…
Però resulta que no totes volem ser princeses, mames o personatges salvables; per sort cada vegada és més fàcil trobar contes amb altres referents amb els quals poder identificar-nos: dones pirates, nenes que es flipen amb els mitjans de transport, com per exemple Les pirates i el tresor de l’Arc de Sant Martí o La Mix condueix, ambdós títols de l’editorial El Gato sueco; o nenes a les quals les sembla super avorrit ser una princesa com Ni tu princesa, ni jo granota de l’editorial Bellaterra. Us convidem a consultar el fons de les dues editorials, ja que tenen una gran varietat de títols infantils que qüestionen els tradicionals rols associats a les dones o ens conviden a viure el gènere de manera creativa.

I què fem quan arriba la pubertat? Ara no us recomanarem un assaig, i tampoc una novel·la juvenil, sino un còmic, apte fins i tot per a qui li faci mandra llegir. Es tracta de l’Abc Feminista de la il·lustradora Escarolota (Pol·len Edicions). Les il·lustracions de Escarolota sorgeixen com a necessitat vital, per explicar al seu entorn perquè situacions que vivia la seva il·lustradora eren situacions d’opressió i desigualtat només pel fet de ser dona. Escarolota il·lustra moments quotidians, que moltes vegades passen desapercebuts i ens convida a posar-nos les ulleres violetes per repensar amb una mirada crítica (i amb humor) situacions i relacions que experiementa la seva protagonista. Escarolota parteix de conceptes teòrics, però els tradueix en un lleguatge senzill i proper; té molt bona acollida entre el públic jove, però també és molt bona proposta per a adults que es volen apropar al feminisme, o que mai hi han pensat.

I es que la teoria feminista es genera a partir de la vida quotidiana, com exposa l’acadèmica i activista Sara Ahmed a Vivir una vida feminista (Ed Bellaterra). Si no calles davant de les situacions masclistes, si t’és igual espatllar un dinar familiar amb els teus comentaris, si t’han dit alguna vegada que no siguis tan amargada i ressentida, que no t’ho has de prendre tot tan seriosament, que podries ser més amable; si disfrutes amb els espetecs feministes que generen les teves respostes i propostes, si no et callen, en definitiva si et una feminista aixafa-guitarres, i vols seguir endavant, aquest llibre és per tu. Ahmed parteix del llegat feminista negre i una fenomenologia queer per apropar-se als problemes que vivim dia a dia, i així dona la volta a diferents paradigmes, i ens convida a pensar en transformacions creatives d’aquestes situacions i a crear llaços de sororitat davant el racisme i el masclisme.

Ja fa temps que parlem de posar les cures al centre de la vida, però atenció, anem amb cura amb les cures i amb les seves idealitzacions. Cuidado comunidad y común (Traficantes de sueños), un llibre col·lectiu cordinat per Cristina Vega Solís, entre d’altres, ens proposa pensar en les cures des de la col·lectivitat, des dels vincles cooperatius, ja que sovint quan reflexionem sobre les cures ens centrem en el paper de l’estat, el mercat i la família. Revaloritzar el treball de cures és molt necessari, però si ho fem en solitari continuaran opriminit-nos. Necessitem les comunitats de cures, portar les cures a l’àmbit d’allò comú.

I si amb aquestes lectures poguéssim transformar el món, en un món sense gènere, sense jerarquies, sense fronteres, sense imperis, sense institucions autoritàries? Potser és massa ambiciós, però si us agrada la idea us podeu endinsar en les novel·les de Úrsula K. Le Guin, Els desposseïts de Raig verd o La mano izquierda de la oscuridad. L’autora és un referent de la ciència ficció feminista, ecologista i pacifista. I no us espanteu amb la paraula ciència ficció ja que K. Le Guin crea mons creïbles amb els que és fàcil indentificar-se, i desenvolupa unes trames complexes i poc previsibles, carregades de crítica social i política, amb uns paràmetres totalment diferents als convencionals en aquest gènere, que veuen de l’antropologia i la sociologia.

Les vuit lectures proposades les podràs trobar a la llibreria Espai Contrabandos.